Durant el mes de febrer estem treballant la narració i el primer que hem fet ha estat continuar una història a partir d'un inici.

Aquests són alguns dels resultats....

LA METAMORFOSI

Un matí, quan Gregor Samsa es despertà d’uns somnis agitats, es trobà al llit, transformat en un insecte monstruós. Estava gitat d’esquena, dura com una closca ara, i, alçant un poc el cap, es va veure la panxa, combada i marró, segmentada per unes durícies arquejades. 

S’alçà per tal de mirar-se al mirall amb inseguretat i s’horroritzà a l’observar-se. Però després del pànic es tranquil·litzà una mica i intentà assumir el que acabava de passar. Es va dirigir a la cuina per tal d’esmorzar; es podia sentir l’olor de coca recent feta i cafè des del segon pis de la casa, segurament la seva dona ja s’havia llevat. I al veure’l entrar a la cuina tal com estava, es posà a cridar desesperadament, fent-lo fora de casa sense pensar-s’ho dues vegades amb una sabatilla.

 

Ell es va sentir sol i enfadat, però no podia fer res al respecte, la seva vida havia donat un tomb que segurament li resultaria negatiu. No podria tornar a la feina, no es podia ni imaginar com el tractarien a l’oficina després de veure la reacció de la seva dona. I ara, de què menjaria, si no tenia diners? 

Tenia gana, així que la primera cosa que se li acudí va ser anar a remoure les escombraries dels restaurants on mal aprofitaven el menjar. Mai s’hauria imaginat que faria aquelles coses. 

ALBA JOVÉ    2n ESO

La civilització Hikses

Em dic Lars Hendriksson  i des de menut m’atreuen les civilitzacions del passat. Era fàcil, doncs, que acabés fent d’arqueòleg, a la recerca de civilitzacions perdudes en els racons més amagats del planeta.

Aquell calorós matí egipci jo era a El Caire per aconseguir uns permisos per poder desenterrar les ruïnes d’una ciutat perduda sota terra, la ciutat de Hikses.

En aconseguir els permisos no vaig dubtar ni un moment a anar directament cap allí, passant per rius plens de cocodrils, camins que s’enderrocaven i camps plens de plantes carnívores. Em va costar molt, però vaig arribar-hi sa i estalvi. Em vaig endinsar en un forat que em portaria directe a la ciutat, tot allò era sec i trist, vaig encendre una torxa, per tal de veure-hi millor.

Davant  meu hi havia grans escultures de déus egipcis, parets pintades...i en el moment que vaig posar el peu damunt d’una estranya rajola en forma d’escarabat es va obrir una porta que guardava una gran i brillant clau, però mai no vaig saber quin misteri m’esperava rere la porta que aquella obria.

Alba Jové i Ana Maria Taranu

MIRADES DOLCES

Estava convençuda que aquell estiu seria...,no ho sé, diferent. Suposo que ja deveu saber a què em refereixo, oi? Ja des del mateix moment en què vaig entrar per la porta de l’hotelet on havia de passar les dues setmanes següents, el recepcionista va mirar-me d’una manera molt especial. Jo també havia sentit una tremolor imperceptible,  provocada pel seu somriure franc i la seva mirada dolça.

Al passar un dia les mirades eren més intenses i vam començar a parlar-nos fins que en un moment inesperat em vaig trobar una nota que deia:

- Aquesta nit, a l’entrada de l’hotel, per passar una vetllada romàntica. Espero resposta...

En despertar-me l’últim dia de vacances, vaig trobar un ram de flors i l’esmorzar sobre la taula amb una nota dient:

-Avui, dia 8 d’agost, ens acomiadarem amb un fantàstic dia de platja junts i amb el nostre últim dinar en el primer lloc on vam menjar i t’hi espera una sorpresa...

Núria Miró i Carla Vallès