Durant el mes de juny hem treballat el conte i hem hagut de fer una història al voltant d'una nena anomenada Coraline:

CORALINE

La Coraline va descobrir la porta poc temps després que s’haguessin traslladat a aquesta casa.

Era una casa molt vella: tenia unes golfes sota la teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós, ple d’arbres vells i immensos.

La família de la Coraline no eres els propietaris de tota la casa, era massa gran per a ells. En comptes d’això només es tenien una part en propietat.

La Coraline era una noia molt dolça i amable amb tothom, però quan s’enfadava era capaç de moure objectes amb la ment. Era una noia alta, de bona planta, amb bon cos, ulls marrons, cabells curts, llisos i foscos. Era una noia molt esportista i molt estudiosa.

La Coraline va obrir la porta i va descobrir una família que per ulls tenien botons. La noia, que era molt tafanera, va creuar la porta i va anar a veure com era l’altra família. Tenien una nena d’uns 7 anys aproximadament i un nen d’uns 16 anys del qual ella es va enamorar perdudament.

Passaven els dies i la Caroline s’anava enamorant cada vegada més d’aquell noi amb ulls de botó anomenant Adyn. La noia és passava més hores a casa del seu xicot que no a casa seva.

Els pares de la Caroline estaven molt preocupats perquè no els agradava aquella família, ja que a les nits es sentien sorolls estranys provinents de l’altra part de la casa.

Un bon dia la Caroline va creuar la porta i no va veure a ningú. Es va espantar però es va endinsar casa endins per tal de trobar a l’ Adyn, però no el va trobar, ni a ell ni a ningú de la seva família. De sobte, va veure una llum provinent del soterrani, i va decidir baixar-hi a fer-hi un cop d’ull per veure què era aquella llum estranya. Va obrir la porta del soterrani i .... Déu meu! Aquella família havia segrestat els pares de la Coraline per traure’ls els ulls i cosir-los un botons per ulls.

Ràpidament, la Coraline va sortir d’aquella casa i va anar a demanar ajuda al seu veí anomenat Piter. En Piter va baixar ràpidament al soterrani per veure què passava. A l’obrir la porta va veure que a la mare de la Coraline ja li havien arrancat els dos ulls i els havia substituït per uns botons negres.

Però no van poder fer res. Van tancar al Piter i a la Coraline i els van arrancar els ulls i els van substituir per un botons. Des d’aquell dia van viure les dues famílies juntes i amb ulls de botó. Tothom els tenia por, quan els veien pel carrer marxaven corrents.

Anys més tard, la Coraline i l ’Adyn van formar una família i van tenir bessonada, un nen i una nena, els quals també tenien ulls de botó.

Esther Segura 

CORALINE

-La Coraline va descobrir la porta poc temps després que s’haguessin traslladat a aquella casa. Era una casa molt vella: tenia unes golfes sota la teulada, un celler al soterrani i un jardí molt frondós,  ple d’arbres vells i immensos. La família de la Coraline no eren els propietaris de tota la casa, era massa gran per a ells. En comptes daixò nomes en tenien un part en propietat.

Era una noia molt estranya simpàtica tenia 18 anys era rossa i alta amb els ulls verds.

El seu germà tenia 18 era alt i prim i molt simpàtic.  El seu cosí que en tenia 19 era grassonet, alt i una persona amable i el noi que van trobar darrere de la porta era ros, alt i amb els ulls blaus i tenia 19 anys.

Ells no sabien què hi podia haver darrera de la porta i tenien molta curiositat per saber-ho. Llavors obren la porta i es troben que hi viu un home okupa.

Van demanar ajut al seu germà perquè era el que estava més a prop en aquell moment.

El perill més important que van trobar era que hi vivia un home, però al final es van fer amics i van fer una festa a la casa. Finalment, van decidir viure junts. La Coraline es va enamorar d’ell i es van casar i tenen un fill i a l’habitació que es van trobar hi viu el nen. 

Ramon López